Un altra fornada de corruptes i ja van... Me preocupa que no hi hagi reacció a sa corrupció. És com si nos haguéssim acostumat a veure dia sí, dia també, detinguts an es diari. És mes, hi ha dies que inclús faig broma i coment si avui no hi ha cap detingut nou. Entre corruptes, crisi i nacionalisme, n’hi ha un parell (un parell mallorquí) que nos prenen es pèl. Es mallorquins solem passar un poc de tot, i qui ve de defora ràpidament s’acostuma i torna com noltros, però esper que això canviï.
A veure si tots aquests “senyors” nos fan reaccionar un poc. Potser sigui un signe de canvi sa quantitat de banderes espanyoles que s’exposen actualment. Reconec que m’ha estranyat. Es Mundial ajuda, però estic segur que sa pressió catalanista ha ajudat més encara, perquè no tenc record que a altres mundials apareguessin tantes banderes. Sense dubte en veig més que durant s’Eurocopa.
Un altre fenomen interessant és es facebook, que en teoria no serveix per res però t’enteres de tot. Ahir vespre passejant pes allà (sí, jo també) vaig trobar dos grups que me varen fer gracia. Un d’ells diu orgullós de ser mallorquí (que ho estic) i s’altre deia orgullós de dir “però” a final de frase, cosa que me va fer gracia perquè me va recordar a un amic que quan deia “pero” (en castellà) s’al·lota (des sud) li deia “¿pero que?”. Aquests grups, juntament amb altres destinats an es mallorquinisme (n’hi ha molts) i a sa corrupció, pareixen una font d’activitat. Dins sa nostra forma de ser s’inclou es no moure’s massa, però pareix que si nos hem d’agrupar sense sortir de casa nos agrada més. Ja se va organitzar una manifestació a través d’aquesta xarxa social. Servirà per què actuem?
Xesc Artigues
5 comentarios:
Hola Estimat,
El tema dels sentiments identitaris és complex. Personalment estic ben orgullós de ser Mallorquí, però també de ser Espanyol. Em quedo com una reflexió que ahir em van dir, "es una llàstima que això sigui pel futbol". Espanya ha de ser dels pocs països que es fa demagògia amb la bandera. La bandera representa un valors i principis com nació que són molt respectables. A més a més, la riquesa del país són les diferents cultures que tant ens uneix, que alguns volem destruir des de l'ensenyament a la infància, les famoses doctrines nacionalistes. Per acabar, Espanya ha tingut períodes més complicats que aquest, per tant són anècdotes.
Salut i força
Bones David. Ja sé que és pes futbol, però així i tot m'ha extranyat sa quantitat de banderes. A Espanya, si en tens una, ets un fatxa! (idò jo en tenc vàries, de mallorquines i d'espanyoles, som superfatxa)
Hola Xesc,
Jo també he arribat a sa mateixa conclusió que tu en es tema de ses banderes: No pot ser només pes Mundial, hi ha qualqe cosa més: Sa gent, quan penja una bandera d´Espanya a sa finestra està diguent: "Estic fins es collons de catalanistes"
O no?
Si, Dani. Sa gent tenia vergonya de mostrar sa bandera. Se veia com un símbol ultra. Era un poc ridícul. I no me referesc sols a Mallorca, ha passat a tota Espanya.
De bandera.........
hablando de banderas, ayer pude ver , asombrada, una muchedumbre que portaba una bandera española en el calido (más bien tórrido) recibimiento que le dieron los españoles a la selección.
De donde salió tanta bandera, vale que las fábricas hayan trabajado a destajo, pero creo que más de uno tiene una guardada en su casa, y sólo ayer se atrevió a sacarla. La ocasión bien lo valía.
Espero que no sea flor de un dia y sigamos unidos, bajo un mismo signo, cuando haga falta, para otros asuntos y no solo por el mundial de futbol.
Enhorabuena a la selcción.
Publicar un comentario en la entrada