Així, per exemple, a sa llei de normalització lingüística en sa seva redacció actual (jo creia que xerrava una llengo normal) apareix 75 vegades sa paraula "catalana", 31 vegades sa paraula "català" i 4 vegades sa paraula "unitat" en un texte de unes 5800 paraules.
Qualcú ha sentit xerrar d'algun anglès preocupat per s'unitat de sa llengo? (de sa seva, s'entén) Qualcú a Espanya està preocupat perquè en Sergio Ramos xerri "andalú"? Però clar, es que a ses Illes sa llengo no és més que una excusa per arribar a una ficció.
Que és realment lo que se pretén? Importa sa llengo o se cerca alguna cosa més? Servirà d'exemple, i a més és actual. Sa nova llei sobre s'ens públic audiovisual (IB3), publicada aquesta setmana, declara que, entre d'altres, és una missió d'aquest ens públic desenvolupar polítiques que impulsin es sector audiovisual fomentant, promovent i protegint aquest sector però de sa seva redacció es veu que no defensa sa promoció des sector illenc sinó que ho amplia als somiats "països catalans”.
Així, s’article 4.2 b) manifesta que s’han de prioritzar ses obres i es continguts que compleixin es requisits següents:
1r. Ser produïts originalment en català.
2n. Tenir un 51% des responsables artístics, tècnics i de continguts residents en es territoris compresos en àmbits lingüístics de parla catalana.
No se limita a ses Illes sinó que se vol prioritzar ses obres d'altres territoris!
Per altra banda, s’article 4.2 c) indica que ses obres a què fa referència s’apartat anterior han de complir, a més, alguna de les condicions següents:
1a. Ser realitzades per un productor, o més d’un, establerts a es Illes Balears o en altres territoris de parla catalana.
2a. Tenir una producció supervisada i controlada per un productor, o més d’un, establerts a ses Illes Balears o en altres territoris de parla catalana.
3a. Finançar-ne es cost total de producció mitjançant sa contribució majoritària de productors establerts a ses Illes Balears o en altres territoris de parla catalana.
Ja veim que lo que aquí importa... no és es s'unitat des català. Això no és més que una excusa, una mentida, una estafa. Aquí importen es territoris!
Xesc Artigues
2 comentarios:
creo que quien se preocupa por nimiedades, es que no tiene nada más importante de que preocuparse, o quiere ganarse unos cuantos adeptos intransigentes.
es lo que hay y parece que no va a cambiar, hasta el desastre más absoluto.
Bon día a tots. Buenos días. No os preocupeis que la traducción simultanea la haré yo misma, no nos costará del bolsillo de todos los 350.000 euros, auriculares aparte, que se van a gastar “sus señorías”.
Ahora resulta que el artículo 3.2 de la Constitución no dice lo que yo pensaba que decía “ las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos”.
Ahora resulta que el català, el galegu, el euskera y el valencià son también oficiales en otras provincias y por tanto pueden exigir un traductor, porque sino no se entienden entre ellos. Será que no están suficientemente preparados o que no tienen buena voluntad, mejor dicho tienen “molt mala llet”.
No si ja ho deia jo, aixó es “Sa torre de Babel”, una maldició de Deu.
Como España es un país con una economía boyante, con los euros que no caben en el Banco de España, las divisas saliéndonos por los bolsillos, pues ¡ala¡ a gastar lo que nos sobra, y a comprar un jueguecito para sus señorías, “el regal dels reis” aixó sí amb un poc de retràs.
Pensáis que esto es un país serio, gobernado por gente seria. Si en su casa no tuvieran ni para comer, se gastarían lo que no tienen en un aparato que no necesitan, creo que no, pero gastar el dinero de todos es más fácil, total ellos no están en el paro, ellos se blindan sus pensiones, ellos tienen sus dietas, su coche oficial, su chofer, su reposapiés y silla millonaria para calentarse el culo.
No se me dan muy bien los números pero si dividimos el montante que se van a gastar entre los cuatrocientos y pico euros que dan a los parados que ya no tienen otro recurso económico, cuantas familias podrían comprar algún alimento básico, pocas desde luego, pero menos es nada.
De verdad que si eso no cambia España va camino de la ruina, pero mucho me temo que ha cogido una pendiente tan pronunciada “que ja arrossegam el cul per terra”.
Vos juro que ahir vespre no vaig poder ni sopar.
Publicar un comentario en la entrada