E
s mateix candidat des que qualcuns critiquen ser “fatxa foraster”, es mateix des que circulen correus que vol “normalitzar” en castellà es topònims, es mateix que, segons pareixia, havia de derogar sa llei de normalització lingüística i que després va ser un error perquè se referia an es decret de mínims, etc, renúncia a SES idees de molta gent i a ses que pareixien ses seves, convertint es mallorquí (llengo o dialecte, que m'és igual) en una llengo de segona, de carrer, vulgar, de casa, col·loquial, o simplement en una estratègia electoral tant per guanyar congressos com eleccions. Ni tan sols ho utilitza a una carta de presentació informal dins una web des partit. Per tant, s’utilitzà an es lema congressual, i s’utilitzarà a sa campanya. Ara ja veurem si se pot creure o si se tancaran ets ulls.
1 comentarios:
Bon dia,
Quan era nin, sentia sa padrina que deia “aquest es com es capellà, que predica lo que no creu” llavors no entenia molt bé que deia aquella doneta xaruga que casi tot lo dia protestava, però vet aquí “sa llengo de butxaca” .
I ja me sap greu per els politics, però mentrestant siguem sent mallorquins, no crec que deixem de dir “s’ase” “s’endiot” “sa lloca” “s’annàra”.
Com deia sa padrina “a bon entenedor.....”.
Tal vegada es que si pronuncien "S salada" els fugirà "sa cadira".
Publicar un comentario en la entrada