Cap envant i cap enrere.

Com vaig comentar a sa darrera entrada tenim un nou Govern autonòmic. Un mini Govern amb macro Conselleries. Tot ben agrupadet: Presidència, Educació, cultura i universitats, turisme i esports, salut, família i benestar social, agricultura, medi ambient i territori i, per acabar, administracions públiques. I a part, sa vicepresidència, que se diu vicepresidència econòmica, de promoció empresarial i d’ocupació, que per no embullar podria haver estat una conselleria i el senyor conseller tenir càrrec de vicepresident, i no fer aquest embolic. Hi ha sectors que se preocupen perquè s’unifiquen matèries molt variades, però si se vol donar impressió d’austeritat hi ha que començar per qualque banda. Després també s’han reduït es directors generals, que acumulen tasques. Realment, per firmar sense llegir (això és lo que diuen quan fiquen sa pota), firmen quatres cosetes mes i punt. En quant a ses DG, sa que ha ocupat portades és sa supressió de sa DG de normalització lingüística. Se veu que ja som normals! Si es 10 milions d’euros que en teoria s’estalvien i que fins ara s’han dedicat a “banderes sense castells” no es tuden en butxaques variades, aquesta ex-DG valdrà la pena. Exactament igual com totes ses altres si allò que formalment s’estalvia en sous i dietes no acaba per ses bardisses.

I si fins aquí anava tot bé, resulta que arribam an es personal eventual i comencen es desastres. Tanta austeritat i resulta que pugen es sou d’assessors, secretaris i secretàries personals i caps de gabinet de premsa. Hem de reconèixer que no té sentit i que és una cagada! Un puntet més cap a sa indignació.

Per tot lo demés, si se redueix es ritme de cremar bitllets sense que noltros an es carrer ho notem, serà una bona senyal. Veurem es pròxims pressuposts que diuen.

Xesc Artigues